Presentación a cargo de Jordi Alomar (Director del Museo de la Música de Barcelona –  Centre Robert Gerhard) y Andrés Gomis (solista SIGMA Project)

Concierto: Tres extractos:
Emotio (2006) para saxofón bajo y acordeón (sax bajo: A. Gomis / acord. E. Algora)
Descens (2008) para trío de saxofones y percusión (sax: R. Pérez, J. Ginard, A.Gomis / perc. LLorens)
Lalibela (2010) para cuarteto de saxofones bajos y orquesta sinfónica (SIGMA Project / Orquestra Sìmfonica Illes Balears)

Conversación: La figura de Xavier Carbonell. Jordi Alomar y Matias Far (compositor, docente en el Conservatori Superior de Música de les Illes Balears)

Tip musical: Biografía del silencio. Andrés Gomis.

Notas biográficas sobre Xavier Carbonell (solo en catalán)
Va néixer a Barcelona l’any 1952. L’ambient cultural-musical familiar era humil i l’interès per la música va establirse progressivament gràcies a la minsa discografia disponible, l’assistència a concerts de la mà del germà Joan, a les músiques tradicionals escoltades en festivitats cícliques populars i del cançoner popular revelades pel mestre d’escola Alfons Cussó. Fou iniciat en la lectura musical pel director coral B. Soler.
L’any 1959 començà la carrera musical en el Reial Conservatori de Música del Liceu. La formació acadèmica i artística fou conduïda pels mestratges de Rosa Sadó –solfeig i teoria-, M. Calsina i M. Bayer –violí-, Pere Vallribera –piano-, Maria Canela –música de
cambra-, Ricardo Valls –contrapunt i fuga- i Josep Ma Llorens –musicologia i paleografia musical-. Aitals estudis acadèmics finiren obtenint dins els anys setantes els títols de professor de solfeig, violí i piano.
La vocació envers la composició l’empenyé a participar en nombrosos cursos i seminaris on es contagià de l’entusiasme creatiu i renovador de Joan Guinjoan i Mauricio Kagel (anys setantes), de Korium Aharonian i Luiggi Nono (anys vuitantes) i recentment de Helmut Lachenmann, Salvatore Sciarrino, etc. Compromès sense esquerdes per un art sonor d’avançada, ha practicat la creació compositiva, camí iniciat en el trànsit entre els anys seixantes i setantes i que, progressivament ha destilat i acumulat un corpus o catàleg que supera les cent trenta obres. Aquesta producció abraça tota mena de gèneres: instrument solista, música de cambra, lieder, conjunt instrumental, electroacústica, electroacústica i instruments acústics, conjunts vocals i corals, orquestra de cordes, orquestra simfònica, solistes i orquestra, etc. Moltes obres han estat interpretades en diversos cicles i festivals de l’Estat Espanyol i també en altres països (França, Àustria, Alemanya, EEUU, Xile, etc.). Ha presidit l’Associació de Compositors de les Illes Balears, ha dirigit el Taller de Compositors de Palma i ha exercit el un magisteri que amb més o manco intensitat ha incidit sobre noms rellevants a Mallorca com Tomeu Artigues, Joan Serra, Joan Valent, Pere Pou, Miquel Vicensastre, Maties Far, Toni Colomar i Xavier Gelabert. Han interpretat obres seves nombrosos solistes i conjunts instrumentals i/o orquestres.
Com a músic en els anys setantes s’enriquí amb les experiències concertístiques realitzades amb l’orquestra Amics dels Clàssics, amb l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, de la praxis de la música de cambra des de diverses formacions (especialment
amb el conjunt Diapenta Musicae) i també amb l’exercici d’organista en la parròquia de Sant Medir de Barcelona.
Des d’una fascinació primerenca pel passat bifurcà les seves energies envers la investigació arqueològica i l’estudi del món sonor històric. En els anys setantes desenvolupà estudis d’arqueologia a la Universitat de Barcelona –foren mestres Miquel Tarradell, Joan Maluquer de Motes i Pere de Palol- interès que cristallitzà en diverses exploracions de camp i excavacions –col·laborador de l’equip de Ramon Boleda en la realització de la carta arqueològica de l’Urgell i la Segarra-. Els estudis musicològics es bastiren des del mestratge de Josep Ma Llorens, des de l’exploració de fons arxivístics i la catalogació de patrimoni organològic i iconogràfic i també des de la pràctica interpretativa feta amb una perspectiva d’aproximació historicista –col·laborà amb la Camerata Barcelona (un dels primers intents seriosos per a constituir una orquestra barroca al nostre país) i s’introduí en les tècniques històriques del clavicembal, clavicordi i orgue amb l’orientació magistral de G. Talsmann i T. Roberts. En la dècada dels setantes madurà la voluntat de divulgar els oblidats repertoris hispànics de tecla. Així entre 1975 i els anys norantes aquell territori artístic fou el centre de la seva atenció interpretativa com a solista –concretament en concerts d’orgue i clavecí-. Ha publicat nombrosos articles i estudis de caire musicològic, conjunt de textes que emmarquen un ventall molt variat de focalitzacions temàtiques i cronologies i ha participat en empreses de síntesis com a redactor de la Gran Enciclopèdia de la Música de la Gran Enciclopèdia Catalana. Avui intenta conjugar el doble interès pel passat practicant pionerament l’arqueomusicologia.

Des del 1982 que s’instal·là a Mallorca ha exercit d’organista a Sant Bartomeu de Sóller i a Sant Felip Neri de Palma; ha col·laborat activament (com a violinista i especialment com a teclista) en diverses agrupacions instrumentals –Tafelmusic, Fagotissimo, Trio Barroc de l’Orquestra Simfònica de les Balears, Camerata Instrumental de la Universitat de les Illes Balears, Orquestra Simfònica de Balears, Solistes de Mallorca, Camerata de Llevant, Camerata Sa Nostra, etc.-, vocals –Capella Oratoriana, Camerata Vocale, Coral Universitària, Cor de cambra Studium, Coral Es Taller, Ars Antiqua de Manacor, etc.-; ha desenvolupat labors educatives i didàctiques sobretot a l’Escola de Pedagogia Musical de Magisteri, a l’Escola de Música Irineu Segarra, al Conservatori Professional de Música i Dansa de Palma, i en el Conservatori Superior de Música de les Illes Balears (actualment hi exerceix de professor titular d’etnomusicologia); ha exercit tasques d’animació cultural com els Encontres d’Estudiants de Música de Sóller o el Taller de Compositors de Palma; ha estat membre del Patronat d’ACA, president de l’ACIB (Associació de Compositors de les Illes Balears), president de l’Institut Pau
Villalonga de Musicologia, cap del Departament de Música de Cambra en el conservatori Professional de Palma, cap del Departament de Música Tradicional de les Balears en el Conservatori Superior, membre dels Consells Assessors de Cultura Popular del Govern Balear i del Consell de Mallorca –en les dues darreres legislatures-; ha practicat el “periodisme” musical –crítica, crònica i opinió- en diversos mitjans i periòdics: Diario de Mallorca, Diari de Balears, Setmanari de Sóller i especialment El Día-16; ha desenvolupat una àmplia labor musicològica fonamentada en la inventariació d’arxius i fons arxivístics illencs –S. Bartomeu de Sóller, la Seu, S. Felip Neri, Arxiu del Regne de Mallorca, Seminari, parroquial de Muro, etc., en l’inventari i catalogació iconogràfica, la transcripció de partitures històriques i l’establiment de nous emfocs i procediments, analítics i metodològics, per a l’estudi de les tradicions musicals balears i pitiüses.

+ info: Xavier Carbonell